2.1. La robòtica

L'origen etimològic de la paraula robòtica el trobem en l’idioma txec. En concret, en la unió de dos termes: robota que pot definir-se com "treball forçat" i rabota que és sinònim de "servitud". El terme robot es va popularitzar l’any 1920 amb l’èxit de l’obra R.U.R. (Robots Universals Rossum) de l’escriptor txec Karel Capek.

La robòtica és una branca de l’enginyeria que es dedica al disseny, la construcció, la programació i les aplicacions dels robots. En canvi, un robot és una màquina que pot programar-se perquè interactuï amb objectes i aconseguir que imiti el comportament humà o animal.

La robòtica combina diverses disciplines com la mecànica, l'electrònica, la informàtica, la intel·ligència artificial, l'enginyeria de control i la física. El seu propòsit és la construcció de dispositius que funcionin de manera automàtica i que realitzin tasques repetitives, perilloses o impossibles per als éssers humans.

La robòtica ha evolucionat moltíssim durant els últims anys. Fins i tot, ha desenvolupat diverses disciplines com la cirurgia robòtica. L'única tecnologia disponible a Espanya, amb un total de 46 unitats a tot el territori nacional, per a realitzar cirurgia robòtica s’anomena Da Vinci. Es tracta d’un robot que permet una cirurgia més precisa, redueix el sagnat, hi ha un menor risc d'infecció després de la cirurgia i disminueix tant el temps d'estada hospitalària com de recuperació per part del pacient. Durant el primer semestre de 2018 s'han realitzat a Espanya i Portugal un total de 2.800 intervencions.

Robot de cirurgia Da Vinci

L'any 1942 Isaac Asimov, un escriptor rus de ciència-ficció, va escriure les tres lleis de la robòtica en el llibre "El cercle viciós d'Asimov" amb el propòsit de protegir als humans.

• Primera llei: Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
• Segona llei: Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
• Tercera llei: Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Finalment, es va afegir la llei zero de Giskard Reventlov.

• Llei zero: Un robot no pot fer mal a la humanitat o, per inacció, permetre que la humanitat prengui cap mal.

Els robots es poden classificar de moltes maneres, per exemple, segons la seva cronologia, la seva estructura, les seves aplicacions (robot industrial de manipulació, de servei, d'investigació, militars, mèdics, Nano robots, etc), la seva autonomia (teleoperats, semi-automàtics, automàtics), la seva intel·ligència, entre d’altres.

Un robot de servei, més conegut com robot domèstic, és un robot autònom encarregat de les tasques de la llar. Per tant, el seu objectiu principal és millorar la qualitat de vida de les persones.

Hi ha una gran varietat de robots domèstics. Per això, majoritàriament, es classifiquen segons les tasques que realitzen: robots que aspiren, que freguen, que renten la roba, que planxen, que cuinen, que serveixen menjars i begudes, que renten vaixelles de cuina, de vigilància, que tallen la gespa, que netegen parets i el sòl d'una piscina. Fins i tot, existeixen robots destinats a ajudar a persones grans o amb discapacitat.

Diversos robots aspiradors